diumenge, 14 de maig del 2017

PESADILLA EN LA COCINA A LA COSTA DAURADA

Ja fa temps que no publicava restaurants amb 2 (regular) o 1 (mal), eren fotos i experiències que anava desant al calaix però la darrera experiència m'ha fet que obri aquest calaix i faci un comentari sobre tres restaurants que per alguna raó m'han decebut.

Dir que en dos d'ells havia estat diverses vegades i no havia estat tant malament, de fet havia tornat. Dir també que un dia dolent tothom ho pot patir, que ha estat la meva experiència i que no li dic a ningú "no hi vagis" si de cas "evita aquest plat o vigila en aquest punt..."
Altra raó d'aquesta ressenya és que tothom mostra felicitat i bons àpats en internet però la vida real no és així, aquí teniu una mostra de que no tot és fantàstic. Aquesta entrada al bloc va de compartir el dolor.

Establiment: Casa Gallau
43850 Cambrils
Carrer Pescadors, 25-27
Tfn 977 36 02 61
Preu orientatiu: 35€

Casa Gallau

Un històric de cuina marinera a Cambrils que havia visitat durant els 9 anys que vaig estar vivint allà. Suquets de peix i fritures de qualitat m'havien fet gaudir en aquest restaurant i l'altre dia vaig anar aprofitant les 5es jornades dels fideus rossos de Cambrils. Un menú per 33 € amb Inedit inclosa. Els primers bé i quan arriben el fideus rossos amb peix de llotja i romeso a taula una decepció total. No tenien gust de res, sense sabor, sense sal, eren pasta cuita en aigua. Amb un peix arrebossat, fregit i tirat per sobra, els muscles recuits, el romesco desaparegut... Li diem a la cambrera, que si us plau, allioli i sal pel que teniem al plat i que la resta li portés al cuiner/a/xef , que el testi i pensi si això es pot portar a una taula.
L'allioli que va arribar a taula en bol a mitges i ressec, el podeu veure a la foto.
Vam menjar-nos el peix arrebossat que portava per sobre, insípid, unes gambes pelades i els muscles recuits per omplir la panxa. El restaurant va gestionar el fallo molt bé, ens van oferir fer-nos una nova paella de fideus, un arròs, el plat que volguéssim... però no ens venia de gust esperar 20 o 30 minuts per un altre plat. Vam demanar els postres i ens van convidar a una copa de cava i van fer un descompte en el preu del menú, en comptes de 33, van cobrar 28 € per cap, més les dues copes de vi blanc (desconegut) a 4 € + IVA cadascuna.
Altres detalls: el vi blanc, encara que vaig preguntar dues vegades, no van dir-me quin era, el cambrer va dir "uno de la zona de aquí, del Priorato". Molt bé, vi blanc del Priorat, bona informació! Com que la copa ja la portaven a la taula servida no vaig veure l'ampolla en cap moment, un detall que tampoc em va agradar gaire. Que el personal no parlés anglès també és un detall important en una zona com Cambrils, encara que mi no m'afecta més allà de la vergonya aliena que em va generar la situació que s'estava donant un parell de taules al costat.
Una llàstima, un lloc amb un nom que sembla que viu de la fama del passat... però amb molt bona gestió dels incidents, al menys això és d'agrair.

Establiment: Lo Bon Profit
43202 Reus
Carrer de Cristòfol Colom, 5
Tfn 977 32 13 17
Preu orientatiu: 30€

Lo Bon Profit

Especialitat: cargols a la llauna. Les racions a 15 € però si lo valen no importa pagar. Aquests ho valien? doncs sembla que no perquè el Santi no els recorda. Quan un plat agrada queda en la memòria, i si lo desgracien també. Vam demanar un "chuletón" i com al mestre de la brasa li va semblar que poc fet per dins no estava bé, el va obrir com un llibre per posar-lo sobre la graella. No el vaig tornar cap a la cuina perquè anaven en grup i no em van deixar, sobre tot el meu fill va insistir que callés... Aquest plat de 35 € el recordaré molt de temps: llibret de xuleta a la safata cremada i amb solera.
Altres detalls? Plats sense acompanyament, com la cuixa d'ànec; trists, com la botifarra amb mongeta o les gambes; enganyosos, com el FALS carpaccio de bacallà fumat; aixafats, com el culant... I sense espai per bellugar-se a la cadira, ni als costats ni cap enrere, i amb un xivarri que no es podia parlar, i haver d'estar en el lavabo amb un dit prement el botó del llum perquè durava encès 20 segons...


Petits detalls que no em van fer aprofitar el dinar. Si voleu menjar cargols, ells diuen que són els millors. Bon profit!


Establiment: Les Voltes Restaurant
43003 Tarragona
Carrer del Trinquet Vell, 12
Tfn 977 23 06 51
Preu orientatiu: 30€


Aquest ha sortit del calaix arran del programa de cuina "Jocs de cartes". Cuina mediterrània. Hi havia anat tres vegades en dinars de grup, i bé, cuina acceptable que quan vas en grup està molt bé entre riures i copes de vi a dojo. Un dia vam anar en família, ja fa temps, encara tenien les copes del segle passat i setrilleres de bar de carretera amb oli desconegut, deixant de banda la decoració que, segons la meva opinió, no fa lluir les pedres patrimoni de la humanitat (per cert, si són Patrimoni de la Humanitat es poden penjar quadres i escuts a discreció o són parets que s'han de mimar?).
Les voltes, aquest tipus de sostre, fan que el local tingui un soroll important quan hi ha molta gent i com és espaiós, és fàcil trobar grups fent celebracions així que jo el deixaria per anar en grup i fer els àpats íntims anant a primera hora, si de cas.
El menjar res semblant al que va sortir a la TV, uns plats correctes sense cap complicació com el carpaccio de tomàquet amb anxoves o muscles al vapor amb llorer a dojo; i uns altres plats d'aquells que romanen a la memòria com el magret d'ànec amb salsa de gerds (demanat al punto) i que estava tant fet que semblava xiclet nadant en salsa; o com el llobarro a la donostiarra, que també nadava en oli, d'aquell fort que no és arbequina i que em costa empassar.


Altre detall: no parlaré del humor satíric de l'Anna Sas, tothom ho ha vist a TV3, a mi em fa por anar i que en pic em vegi la panxa em posi ració doble per postres amb cara de condescendència, però si estàs en el teu pes, pots anar tranquil a menjar allà, fins i tot pots tenir sort i no la trobaràs perquè estarà a alguna tertúlia a TV3.

10 comentaris:

  1. Avui estàs que te sales.... :) :)

    Can Gallau, crec que fa anys ha deixat de ser un lloc recomanable.... Just fa 3/4 anys, un dia de temporada baixa, tenien fins i tot un home (amb traje passat de moda), que assaltava a la gent per la plaça del pòsit, per fer-los entrar... Ho vaig fer arribar a l'associació de restaurants (o el que sigui) a través d'un amic i ja no l'he vist més.....

    I el del programa de TVC, suposo que una potulada, com tots els que surten en aquest programa.... Per cert.... saps que em van contactar perquè anés a la tertulià que es veu que fan després (no he vist mai aquest programa, però pel que he llegit per Twitter, ja en tinc més que suficient). La floreta que em va contactar, no entenia, que no hi volés anar.... :)

    Avui mos hem quedat a gust....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, des de que vaig marxar de Tarragona que no hi havia tornat, això va ser al 2012.
      Ho de TV3 va començar com un programa interessant, l'Andrea, del Barhaus ens va explicar el programa (sense fer spoilers :-) ) i tenia ganes de veure'l però això que s'han inventat del post-joc, amb tertulians, instagramers, cuqui-bloggers... de fet le diuen Foodie-grada... Fa una mica de fàstic i sembla increïble que "els xefs" acceptin a anar a aquest format de programa, un format Telecinco-Gran Hermano-Supervivientes on la "carnaza", insulto fàcil, crits i llàgrimes són el leitmotiv del programa i no la difusió d'altres aspectes que haurien de tenir en compte en els restaurants que visiten como la carta de vins o els accessos i facilitats per a persones amb "diversitat funcional" (rampes per a cadires de rodes, cartes en braille, aliments sense gluten...).
      Pels les piulades del Twitter vaig assabentar-me que l'Anna Sas era reincident com a tertuliana, ja veus el caràcter que ven.

      Salut!

      Elimina
  2. Doncs....el proper dissabte vaig a sopar al guanyador de fa 2 setmanes, "Caña de Azúcar". Espero, i desitjo, que tot estigui correcte, com va semblar per TV3. Ja us ho explicaré.
    Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc amics veneçolans i les "arepas" i "hallacas" són el seu plat més consumit, que no deixen de ser entrepans en la seva versió. El quesillo és deliciós, és semblant a un flam fet amb llet condensada.
      Bé, es que tinc amics de per tot arreu i tinc la sort de que cuinin i els colombians em facin sanchocho i ajiaco, els brasileiros feijoada amb farofa, els argentins carn, chinchulines i alfajores, els peruans ceviches i pisco sour, el mexicans mole i mmicheladas... I no parlem dels d'Europa i més enllà :-X

      I quan ells cuinen ho fan com a casa i clar, després vas a un restaurant i no sempre és el mateix. Ja ens diràs com van les arepas amb acabats de xef :-D

      Una abraçada Joan!

      Elimina
  3. Totalment d'acord amb l'opinió del programa de TV, al principi semblava una cosa, però trobo que els restauradors (seriosos) no s'hi haurien de prestar, i menys a la tertúlia de després (un nivell que no fa per TV3). Trobo que la imatge que donen com a persones pesa més que altres coses. Per exemple, no sé quina setmana hi havia un senyor insofrible (Limon Limon) i una senyora gran que va quedar l'última, però em van venir moltes ganes d'anar al seu restaurant, així d'entrada, a l'únic que aniria dels quatre.

    Dels restaurants que parles no n'he tastat cap, però gràcies per la info, no m'hi penso apropar a cap d'ells. També en tinc algun que guardo la targeta per no tornar-hi.

    Diumenge vaig a tastar-ne un de l'Hospitalet, creuo els dits a veure què tal. Ja et diré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mònica,
      El programa de Joc de cartes ha anat degenerant, no he vist el d'aquesta setmana, ja el veuré... i el que dius tu, els del Vallès, també me'ls vaig perdre...

      Hehehe, doncs ja ens diràs alguns d'aquests que tens desats per estar previnguts també :-)

      Doncs a veure que tal el de l'Hospitalet!! Encara tenim pendent el de Mòra, com que aquest estiu no ha pogut ser, intentem enguany :-)

      Petonets!!!

      Elimina
  4. Bé, ahir vespre/nit vaig anar amb la colla al "Caña de Azúcar", tal com us vaig dir. Varem agafar el menú llarg, que amb vi i cafè va pujar fins els 50€ (sempre depén del vi i de la quantitat, hehehe)
    Ambient agradable i gens sorollós. Bona presentació (treballada) i bona explicació dels plats, servei eficient. El menjar molt correcte, varem sortir molt satisfets de la RQP.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, no? Doncs a veure si convenç a alguns amics veneçolans i tastem el lloc.

      :-)

      Elimina
  5. Déu n'hi do... Quins llocs d'anar... Jo vaig crear fa ja un temps al meu blog una categoría anomenada "Restaurants NO recomanats" precisament per si algú té intenció d'anar, que surti a algún buscador i eviti mals com aquests.

    Com bé dius, un mal dia el té qualsevol. Pero penso sincerament, que aquests llocs no els hi cal una segona oportunitat. Quan veus que no hi ha ni un sol dels paràmetres que busques a un restaurant que sigui correcte (menjar, presentació, servei, parament, vins, ...), el millor és avisar a la resta de posibles clients que puguin tenir. I més, quan ve de blogs tan fiables com el teu... ;-)

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé Jordi, de fet jo no dic pas en cap moment "no hi vagis", encara que t'agraeixo que confiïs en les meves opinions :-)
      Ja saps què va explicar el Ricard d'aquell bloc al que va denunciar un restaurant, clar que el meu bloc no té el ressò mediàtic per influir a la caixa d'un restaurant però no tinc ganes de que em toquin la pera, que això del bloc és un divertiment personal, res més.
      Així que, qui vulgui anar, que hi vagi, ara ja pot tenir una d'informació del que trobarà allà. està clar que jo no hi tornaré.

      Salut!

      Elimina