diumenge, 28 d’agost del 2016

EL ASADOR DE SANT JOAN, TALL ARGENTÍ I PASTISSOS CASOLANS

Establiment: Asador de Sant Joan
08970 Sant Joan Despí
Rambla Josep Maria Jujol, 26
Tfn 93 768 90 13
Preu orientatiu: 25€

El Asador de Sant Joan

Braseria argentina, foc a la vista amb suggeriments del dia, empanada, vitel toné, matambre, diverses amanides i postres casolanes. Molt bona atenció, preus correctes. Superen les 3 estrelles Pepa Pink.
LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Zona blava i blanca
Espai:
Mitjà (48 p)
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Bona
Mobiliari:
Cadires
Neteja_serveis:
Bona.
Assecador_mans:
Aire automàtic
Canviador:
No
Extres:
Banc_a_la_porta
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica
Vins i caves:
Vins argentins
Altres:
Rioja
IDIOMES
Català
Español


Només fa uns dos mesos que han obert un asador argentí a Sant Joan Despí. Argentí implica, carn tallada al seu estil, feta amb temps a foc lent, acompanyada de chimichurri... Està clar que un asado argentino a un restaurant no és lo mateix que al camp, passa el mateix amb una calçotada, però a falta de camp, aquest lloc està bé per menjar un bon tros de carn.
El local és petit, decoració senzilla, accesible amb cadira de rodes però amb les taules massa ajustades per a que passi entre ellas, la separació entre taules podriem dir "correcta", les modes d'avui dia ens han portat a llocs més estrets. El personal està pendent del que necessites en tot moment, es veu un local nou i amb ganes de fer clientela. La climatització està be al entar però segons es va omplint el local i comença la digestió,  queda una mica justa. No és per la graella i el foc, que estan a l'entrada i separades per una paret, és que falta una mica de potència, pel meu parer.
Respecte als vins només n'hi ha d'argentins (inclòs el de Leo Messi), i clar, només el transport ja puja el preu així que vam demanar un Tanguero del 2014. El van oferir fresc però estava molt fred i fins mig dinar no vaig saborejar el seu gust, bé, un vi correcte. Ah! també hi ha un Rioja com a vi de la casa. Espero que descubreixin els vins catalans i puguin ofertar-ne uns quans a bon preu.


Per fer un tast de plats típics vam demanar les empanades de carn i el vitel toné. Les primeres molt bones, de carn de veritat, amb olives, ou, comí, però amb carn, que n'he menjat d'altres que la carn només estava al nom, aquestes van farcides i són saboroses.
El vitel toné está fet amb vedella i a la mahonesa es noten les anxoves, he de dir que estava bonísim, aquest és un plat que s'ha de demanar.
També vam demanar una amanida de barreja d'enciams, que amb la carn ja va bé.
Jo portava la idea de demanar una graellada per fer un tast de tot però per qüestions de normativa no poden fer servir les parrilles de brases que es coloquen en les taules així que aquesta opció per ara no existeix. Vam demanar el suggeriment del dia, el xai, del que es podia escollir costellam o cuixa, i la meva mare va agafar la cuixa, de bona mida, ben feta i tendra.
Pel Santi l'entrecot fet al punt. Molt bó també, que em va donar un trocet.
Per la nena l'entranya, (l'onglet) que per a mi es de les parts millors de la vaca, es sucosa i tendra.
I jo vaig demanar el costellam, així ja ho teníem gaire bé tot. Encara ens falta el vacío i el chorizo criollo (el choripan que tant em recorda a la meva amiga Jorgelina) Tots els plats venen amb pebrot escalivat i mitja patata al caliu.
Per postres vam perdre el cap al veure els pastisos casolans així que ja no vam fer cas de la carta on hi ha panqueques, dulce de leche i altres clàssics argentins. Una porció de pastafrola de membrillo, pastís de maduixes (frutilla) amb crema pastelera, pastís de bombó i pastís de xocolata, que portava pinya per dins. Jo esperava prèssec (durazno) però estava bo. La masa dels altres pastisos era la de la pastafrola, una pasta brisa, una mica gruixudeta, sobre tot per l'exterior, però molt bons.
Ens van convidar a uns didalets, com a la resta de taules, i el compte va sortir per 30€ per cap. Un bon lloc on portar al meu amic Martín sense por. La propera tastaré els alfajores que hi havia en un pot sobre la barra, eren com els que em feia la Jorgelina.

6 comentaris:

  1. Es veu força bé, però saps que m'ha sorprés?.

    El preu de la entranya, que a nivell matèria primera és econòmic i de cocció bàsica, comparat amb el de la "pata cordero". Vull dir amb això que he trobat car aquest plat, però això és típic actualment, de pujar preus a talls que ells suposen que el client mitjà no hi sap accedir al mercat i per tant el venen com producte top.

    Això ara passa també amb una altre part que es diu Entrama i que solen oferir amb el nom francés 'onglet' (un tall que surt fàcil del canal, ubicat a sobre del ventre i per sota del filet. És una carn molt vermella, gust molt saborós) i que aquí venen als llocs de menut i requereix mínima cocció i aprofitant la ignorància del públic, als restaurants al venen a preu "normal d'entrecot", quan la ració a preu de cost, no supera l'euro...

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam menjar prou bé i no el vaig trobar gaire fora del rang de preus habituals, que sí, que l'entranya (llevat que el carnisser et doni "falsa entraña") no és una matèria primera gaire cara, però si mires el xai, sencer tampoc puja tant el kilogram, no és com comprar "chuletitas de palo". Un anyell recental (per mida al plat suposo era aquest) sencer no arriba als 10€/kg, que serà molt menys el que li costi al restaurant, que no anirà al mercat i menys al super!!

      L'entranya va a uns 7€, una mica pujat el plat a 15€ però és el que dius, estem acostumats però jo afegiria, hem de pagar la llenya, el sou del " mestre asador", el del cambrer, la llum del local, el tovalló, el renta-vaixelles, el lloguer del local... Si volen tenir guanys, pot ser ajusten el preu de l'entrecot a 16 i apugen el de l'entranya, oi?

      I ja no parlem de vins, que de vegades els restaurants apugen un 200% sobre el preu celler. Tant de manteniment té una ampolla? :-D

      Salut!

      Elimina
  2. Està bé la nota que figura al peu del tiquet... :-)

    El vitel toné, que per cert fa una pinta espectacular, no és un plat típic italià? Jo sempre havia sentit vitello tonato i de fet, preparat tal com descrius.

    Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi et donaré cues de pansa (que van bé per la memoria). Ja ho vas preguntar en una ressenya d'altre argentí, i ja et vaig dir que Argentina està plena d'italians que van emigrar allà. Les pizzes argentines són boníssimes i fan uns nyoquis de mort, de fet tenen el costum de fer-los el 29 de cada mes.

      La nota és molt bona ,sí!!!!

      Salut!

      Elimina
    2. El cas és que mentre escrivia, em sonava haver-ho preguntat... L'edat fa estralls... ;-)

      Elimina
    3. hahahaha, que vinguin anys! que vinguin! Ja ens recordarà algú les coses :-)

      Elimina