Establiment: Restaurant Barhaus
43003 Tarragona
Carrer Sant Llorenç, 22
Tfn 977244770
Preu orientatiu: 30€
|
Restaurant Barhaus
LOCAL
|
|||||
Accés:
Aparcament: |
Espai:
|
Distribució:
Il·luminació: |
Mobiliari:
Còmode Cadires i bancs |
Serveis:
Net Assecador de mans: Paper |
Canviador:
No Extres: No |
PERSONAL
|
CARTA
|
||||
Vestuari:
Correcte |
Amabilitat:
Sí |
Eficàcia:
Sí |
Presentació:
Curta |
Vins:
Vins de la Terra |
Vins d'altres terres
Vins d'altres països |
IDIOMES
|
|||||
Català
|
Espanyol
|
Situat en la Part Alta de Tarragona, en l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, està el Restaurant Barhaus. Jo hi he anat tres vegades i el menjar i el tracte és maravellòs. La terrassa és fantàstica, i el menjador interior també éstà bé, molt ample. També hi ha un saló privat i una altre terrassa a un nivell superior perfecta per celebracions. La decoració integra part de la muralla romana del segle I d.C i es combina amb el moviment BAUHAUS, un joc de lletres per donar nom al restaurant. Els lavabos estàn a la planta superior i, encara que hi ha ascensor per accedir-hi, l'entrada a l'establiment té un parell d'esglaons.
Fan una cuina mediterrànea tradicional amb tocs de cuina d'autor, acompanyada d'una important carta de vins que inclou vins amb D.O. properes. El·laboren menús diaris, de degustació, i durant el mes de maig, abans de la temporada de Tàrraco Viva, ofereixen un menú romà amb ingredients i receptes de l'època com el moretum, ficatum, garum...
Aquesta foto és del mes de juliol, a la terrassa, amb un aperitiu de còctel de sindria mentre esperàvem el primer plat. Un dinar a la carta està al voltant del 30€, tot depend del ví i les postres...
A l'última visita ens van oferir un gaspatxo de síndria mentre esperàvem els primers. Santi va demanar pernil de gla amb pa de vidre i el vi CARA a CARA, D.O. Monsant. Be, més que escollir, es va deixar aconsellar.
Per a mi un arròs cremós de popets amb teranyina de formatge. És un risotto deliciós i en bona quantitat que podria menjar-se com plat principal.
Elrond escollí mil fulls de poma amb formatge de cabra i encenalls de foie. Bona combinació de sabors i textures.
Elbereth, que sempre diu que no l'agrada la pasta farcida, va demanar ravioli de foie amb oli de panses i fruits secs. Un plat exquisit. L'oli aporta un toc de dolçor que atenua la intensitat del foie. Com que va acompanyat d'enciams, podries menjar-lo com plat únic si no tens gaire gana.
Pels segons no podia faltar el plat que més agrada a tota la familia, el filet de vedella amb salsa cafè de París. La salsa és sublim. La carn es bonísima i amb el punt de planxa perfecte. Segons la temporada va acompanyat d'unes verdures o altres, però sempre amb patates i aquesta salsa de 24 ingredients meravellosa.
Jo vaig demanar tonyina amb soja, pinyons i ceba caramelitzada. Esperava la tonyina a la planxa i va ser un sashimi de tonyina amb soja, vull dir, tonyina crua en un mar de soja. Moment pànic perquè la soja no és un dels meus ingredients favorits i sempre l'utilitzo amb mesura. Els pinyons i les nous van ajudar a rebaixar el sabor de la soja i la tonyina estava bona, però no estaria de més afegir en la carta que el plat és un marinat, un carpaccio, un sashimi... Així pots imaginar la quantitat de soja que portarà i que és un peix cru.
El meu fill es va llençar amb foie amb xocolata. Un plat contundent i fort en sabors.
Pels postres vam gaudir amb les milfulles de nata i xocolata. Fins i tot la Pepa Pink va caure al veure aquesta torre, però vam acabar amb ella.
I l'Elrond va tornar a fer una demanda agosarada: coulant de garrofes amb iogurt grec i coulis de fruits vermells que va resultar tota un sorpresa, el sabor del coulant et recordava a la xocolata. El recomano, es un plat més bo del que sembla pel nom.
Altres vegades hem menjat el cruixent de llagostins, el farecellets d'ous amb favetes i xoricet, els canelons amb ceps, el magret d'ànec amb peres, el carpaccio de vedella, els postres trio... Sempre tot molt deliciós, de bona qualitat i amb una atenció meravellosa.
El meu restaurant preferit a Tarragona. I tot per culpa del Matías, que em va a portar aquí. Gracias Mati!!!
Aquesta foto és del mes de juliol, a la terrassa, amb un aperitiu de còctel de sindria mentre esperàvem el primer plat. Un dinar a la carta està al voltant del 30€, tot depend del ví i les postres...
A l'última visita ens van oferir un gaspatxo de síndria mentre esperàvem els primers. Santi va demanar pernil de gla amb pa de vidre i el vi CARA a CARA, D.O. Monsant. Be, més que escollir, es va deixar aconsellar.
Elrond escollí mil fulls de poma amb formatge de cabra i encenalls de foie. Bona combinació de sabors i textures.
Elbereth, que sempre diu que no l'agrada la pasta farcida, va demanar ravioli de foie amb oli de panses i fruits secs. Un plat exquisit. L'oli aporta un toc de dolçor que atenua la intensitat del foie. Com que va acompanyat d'enciams, podries menjar-lo com plat únic si no tens gaire gana.
Pels segons no podia faltar el plat que més agrada a tota la familia, el filet de vedella amb salsa cafè de París. La salsa és sublim. La carn es bonísima i amb el punt de planxa perfecte. Segons la temporada va acompanyat d'unes verdures o altres, però sempre amb patates i aquesta salsa de 24 ingredients meravellosa.
Jo vaig demanar tonyina amb soja, pinyons i ceba caramelitzada. Esperava la tonyina a la planxa i va ser un sashimi de tonyina amb soja, vull dir, tonyina crua en un mar de soja. Moment pànic perquè la soja no és un dels meus ingredients favorits i sempre l'utilitzo amb mesura. Els pinyons i les nous van ajudar a rebaixar el sabor de la soja i la tonyina estava bona, però no estaria de més afegir en la carta que el plat és un marinat, un carpaccio, un sashimi... Així pots imaginar la quantitat de soja que portarà i que és un peix cru.
El meu fill es va llençar amb foie amb xocolata. Un plat contundent i fort en sabors.
Pels postres vam gaudir amb les milfulles de nata i xocolata. Fins i tot la Pepa Pink va caure al veure aquesta torre, però vam acabar amb ella.
I l'Elrond va tornar a fer una demanda agosarada: coulant de garrofes amb iogurt grec i coulis de fruits vermells que va resultar tota un sorpresa, el sabor del coulant et recordava a la xocolata. El recomano, es un plat més bo del que sembla pel nom.
Altres vegades hem menjat el cruixent de llagostins, el farecellets d'ous amb favetes i xoricet, els canelons amb ceps, el magret d'ànec amb peres, el carpaccio de vedella, els postres trio... Sempre tot molt deliciós, de bona qualitat i amb una atenció meravellosa.
