MILONGA, UNA BRASERIA, UNA CANÇÓ, UN CONTE...???

Establiment: Milonga, asador argentino 43003 Tarragona Carrer d'en Salines, 24 Tfn 977 22 33 91 Preu orientatiu: 25€

Milonga, asador argentino

Asador argentino i altres plats típics del país. Atenció molt bona però el menjar no tant. Serveixen els plats menys calents del que hauria de ser. La quantitat/qualitat/preu està descompensat. Són un 2 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Amb esglaons Aparcament: Difícil	Espai: Petit (35 p)	Distribució: Ampla Il·luminació: Bona	Mobiliari: Còmode Cadires	Neteja_serveis: Bona Assecador_mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: No la vaig veure	Vins: De la Terra	D'altres terres
IDIOMES
Català	Español

Just al costat del portal del Roser, a la Part Altra de Tarragona, tenim aquest asador argentino que va obrir no fa gaire. A la planta baixa hi ha lloc per una dotzena de persones com a molt, els lavabos (petits i nets) i la cuina. Abaix, per una escala de ferro, hi ha una sala gran amb espai per unes 24 persones, una televisió? i decoració amb mapes i fotos d'Argentina (fins i tot de reciclatge, aprofitant el marc d'una porta d'alumini per emmarcar tres pòsters). 
No vaig veure la carta perquè s'havia escollit el menú de 20€ que inclou entrants, parrillada i beguda. Així que tampoc vaig saber quin tipus de postres tenen, que suposo inclourà el dulce de leche, alfajores i altres excesos de sucre tan típics d'allà.

El vi, sense cap D.O, era un Vitis Latum de la Tierra de Castilla, prou correcte per beure sense gasosa. Sorprenent. El menú inclou mitja ampolla per persona; o cervesa o refresc.
Entrants: empanada criolla, fetes al forn, amb el farcit molt esmicolat, no vaig trobar cap tros d'ou ni oliva, estaven bé.

Vitel tonné, que habitualment es prepara amb vedella, en aquest cas eren talls de llom de porc coberts amb una gruixuda capa de maionesa, sense tàperes, ni anxoves, ni tonyina, ni ou dur... Més aviat el plat era un "pseudovitel" sense tonné.

Després hi havia una ensalada de la huerta, una barreja d'enciams (tipus "variada"), amb grills de tomàquet al voltant, ceba i un doll de crema de Módena per sobre.

Parrillada: Que va venir acompanyada d'una patata per cap, gairebé freda i que podíem afegir-li salsa chimichurri a sobre. La parrillada que mostra la foto era per a 3 persones. Portava chorizo criollo, bo i calent. Mini morcilla, molt especiada, saborosa. Unes tires de matambre (segons el nostre argentí assegut a taula), aquí li diem llata; dos trossos per persona de churrasco; un tall de entraña, que és el crostó; uns trossets de molleja, que és la glàndula que participa del sistema immunològic dels animals joves. En espanyol es diu timo, no sé com es diu en català. I tot això pràcticament a temperatura ambient. Li vaig dir al cambrer i va respondre que deixés la carn allà i que s'escalfaria.

Després de menjar mig xorisso i un mos de xurrasco li vaig demanar al cambrer que fiqués la ma dins de la parrilla mentre jo aixecava la tapa amb les mans. Ja havia passat una estona i això anava de fred a glaçat...
Alguns dels meus amics acabaven de sopar i jo esperant les brases...
Va portar més brases, però poques, que deuen anar a preu de filet, i al cap de tres minuts tenia la carn freda un altre vegada. No vaig poder ni daurar la molleja.
Tot això per 20€. Jo hagués pagat suplement per tenir brases i el menjar calent perquè menjar carn freda és molt trist. I a l'acabar (és un dir, perquè jo hagués menjat la carn) ens va preguntar que si ens preparava el que havia quedat per emportar. Sí, clar, ja ho faré guisat amb patates i el menjo calent!!!!
Ens van convidar als 2 cafès que vam demanar (eren 9 a taula) i a un xopet de limoncello o herbes, a escollir.
Si us agrada la carn sense cremar-vos, ja sabeu, allà la cuinen amb temps...