KABANYAL, UNA NOVA BARRA DE TRADICIÓ AL BARRI

Kabanyal-Canyamelar 46011 València Plaça de l'Armada Espanyola, 1 tel. 747 427 746 Preu orientatiu: 25 €

4,0 - Terrassa, bona cuina i preus.

Cuina mediterrània, tapes tradicionals tot el dia, esmorzats i entrepans al matí i plats en horari de dinars i sopars. Local ample, taules altes i baixes, gran terrassa. Molt bona atenció i preus més que correctes. Són un 4 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (50 p) Terrassa	Distribució: Ampla Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Taules altes i baixes	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Aire turbo	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Sí	Presentació: QR	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres:
IDIOMES
Castellà	Català

Just a la plaça que hi al costat de la parada del metro Grau-Canyamelar està el restaurant Kabanyal. Un espai molt gran que li permet tenir una terrassa estupenda sota les palmeres.

Acaben d'obrir, just porten un mes obert i ja ham fet alguna millora atenent a les opinions dels clients.

Local completament accessible, l'interior té una barra de marbre amb copes penjant i tot un mostrari de ampolles de vi, vermut i altre licors, com els bars d'abans.

La sala, amb molta llum, té taules altes i baixes i un parell de tancs de cervesa fresca.

La carta del Restaurant Kabanyal

La carta té diversos apartats. Les tapes de barra, que es serveixen a taula també i que sempre estan disponibles per fer una picaeta.

Després, segons horari, de 9 a 12 els esmorzars, de 10 a 12 els entrepans de l'esmorzaet i per dinar i sopar els trams de 13 a 16 i de 20 a 22:30.

Tapes clàssiques valencianes com la titaina, blanquet, pilota... I altres de tradicionals com sípia, calamars, seitons, anxoves, formatge, embotits, cargols, magra amb tomàquet...

Plats amb horari de cuina com callos, braves, morro, estofat de pop, entrecot, truites, coca...

A banda dels postres de la carta, pot ser trobes algun més del dia, pregunta al personal.

A la carta en global, hi ha opcions vegetarianes i veganes.

Una cinquantena de vins formen el celler, a preus assequibles i amb opció de vins a copes. Si no ets de vi, tens una carta amb cerveses, incloent d'importació, sense alcohol i sense gluten, sidra, diferents vermuts i còctels, combinats, sucs, refrescs, aigua...

Què vam dinar al Kabanyal

En aquest dinar eren un grup de 6 i vam compartir uns entrants i després vam escollir un plat per cadascú. En arribar vam demanar cerveses, gasosa el vi de la casa Kabanyal, de bobal, una cistella de pa i vam escanejar la carta del QR.

Entrants compartits
Primer vam tastar una titaina i una sípia amb ceba i blanquet. Dos tapes típiques valencianes, molt bones. La titaina és de les millores que he tastat per València.

Un parell de torreznos de Sòria que venien ja tallats. Un pecat pel cos, un plaer per la boca. Quina meravella una cosa tan senzilla quan està ben feta.

Una sípia a la  planxa amb emulsió d'alfàbrega. Molt bona i tendra, només que vaig trobar una mica justeta d'emulsió d'alfàbrega.

L'última per compartir una coca de burrata fumada, amb tomàquets secs, tàperes i ruca. Molt potent el fumat.

Principals individuals
Un plat de callos asturians a l'estil de Marisa, amb patates fregides, ous i uns embotits fumats i potents. Massa per a mi.

Es van demanar tres de l'estofat de pop amb mandonguilles va tenir molt d'èxit, estava boníssim. És un mar i muntanya que no hi havia vist mai i que ens va agradar molt.

Una altra va demanar la coca de tomàquet, carbassó, formatge de cabra i orenga.

Jo vaig demanar la pilota d'escudella de Benissa. Embolicada en una fulla de col i amb un brou molt bo.

Postres
Fora de carta estaven les trufes, delicioses. També molt bo la dacquoise de llimona, amb gelat de torró i ametlles. Els postres guanyadors van ser els milfulls amb crema, també hi ha la versió amb xocolata però aquest estava per a repetir.

Begudes
A més a més de les cerveses i vam beure dues ampolles de Kabanyal, un vi elaborat pel celler Sierra Norte pel restaurant. El Kabanyal negre és de bobal, amb D.O.P. Utiel-Requena i amb molt bona relació qualitat-preu.

El compte
Amb les cerveses, vi, gasosa, cigaló, cafès i didalets, uns 29,50 € per cap. També ens van convidar a uns didalets addicionals. Un preu que vam trobar molt bé.

Resum del Restaurant Kabanyal-Canyamelar

• Local molt lluminós amb una terrassa gran, sota palmeres.
• Personal molt atent, es nota que posen interès, encara que els hi falta aprendre català.
• Molt bona cuina, tradicional. 
• Preus correctes.
• Mesures Covid: Gel hidroalcohòlic, distància entre taules, carta en QR.

Van obrir a primers de maig i encara li falta una mica de rodatge al personal de sala però la cuina i l'espai mereixen la pena la visita. Amb un horari de 9 del matí a 12 de la nit, segur que aquest estiu estaran en plena forma per esmorzaets, vermuts, dinars i sopars.

LA ALDEANA 1927, "SAMARUC" AL CABANYAL

Miscel·lània: BAR, ESMORZAR, TAPES

La Aldeana 1927 46011 València, El Cabanyal Carrer de Josep Benlliure, 258  tel. 961 05 49 23 Preu orientatiu: des de 6 €

4,0 - Cuina, preu, atenció.

                       

Al barri del Cabanyal de València hi ha restaurants i bars amb solera, d'aquells amb tradició i cuina de la terra.

La Aldeana n'és un d'ells i com que és molt petitó, aprofiten el carrer de vianants per tenir una ampla terrassa. A l'edifici del costat tenen el menjador amb el nom de Malarmat, que obren per dinars i sopars.

Fins passades les 12 hi ha la fórmula "samaruc" (mig entrepà + beguda per 4,20 €), es pot afegir el cafè per 50 cèntims més. Si tens molta gana, pots demanar "el faener" o "la dona treballadora", amb amanida, entrepà, beguda i cafè per 6,80 €. D'entrepans hi ha gairebé una dotzena per escollir.

La carta es completa amb un llistat de tapes, plats de temporada, plat del dia i arròs del diumenge. Per acabar, postres dolços o taula de formatges amb nous.

Samaruc a La Aldeana

Nosaltres vam anar a fer un esmorzar començant amb la coca dacsa, típica de València. Vam demanar una de seitó, formatge manxec i piparra i una altra de anxova, ceba tendra, ou dur i tomàquet. La base està feta amb farina de blat de moro, molt bona aquesta coca valenciana.

Pel Santi el mig entrepà de truita almussafí, de sobrassada, ceba caramel·litzada i formatge.

Per a mi el ¡Resiste Cabanyal!, amb ensaladilla rusa, tomàquet Raff, pota de calamar (rejo) i moixama.

Molt bons entrepans, en la terrassa i amb totes les mesures i distàncies que condiciona el Covid.

El compte va rondar els 10 € per cadascú i uns caramels Sugus. Vam trobar que era molt correcte amb beguda extra als samarucs.

La Aldeana ens va agradar molt, fan cuina tradicional i la carta és molt apetible. Al proper viatge a València tastarem el menú diari o algun plat de la carta.

LA SASTRERIA, ARRIBARÀ A SER UN COSIR i CANTAR

La Sastreria 46011 València Carrer de Josep Benlliure, 42 tel. 960 83 52 25 Preu orientatiu: 30 - 40 € Menú degustació: 45 € + beguda

4,0 - Bona cuina, espai molt bonic.

Cuina mediterrània amb productes de la zona i receptes valencianes actualitzades. Local en dues sales: bar i restaurant. Personal en rodatge que millorarà en uns mesos... preus un pic pujadets. Són un 4 estrelles Pepa Pink.

1 Sol Repsol (2021)

LOCAL
Accés: Accessible Aparcament: Zona blava	Espai: Mitjà (50 p)	Distribució: Justeta al bar Ampla al restaurant Il·luminació: Correcta	Mobiliari: Tamborets al bar Cadires al restaurant	Neteja serveis: Bona Assecador de mans: Paper	Canviador: No Extres: No
PERSONAL			CARTA
Vestuari: Uniforme	Amabilitat: Sí	Eficàcia: Acaben d'obrir	Presentació: QR Diferents segon espai	Vins i caves: De la Terra D'altres terres	Altres:
IDIOMES
Català	Castellà	Anglès

València, barri del Cabanyal, un barri de pescadors i cases de façanes de rajoles i locals emblemàtics com la Bodega La Aldeana 1927, Casa Guillermo, Anyora, L'Entrepà... No obstant això, la gastronomia arriba al barri amb noves ofertes on la cuina valenciana es presenta d'una forma actual amb petites picades d'ull a cuines més llunyanes.

La Sastrería, no és gaire difícil saber per què el nom, va obrir el passat 11 d'agost, en dimarts, embarcant-se sense pors en una aventura culinària i una forta inversió que es veu ja abans d'entrar.

L'espai s'ha dividit en dues zones: una entrada amb una barra i taules altes, amb espais justets pels comensals, rajoles blaves, blanques i verdes per les parets i a les taules donen a priori una mica d'ambient sobrecarregat encara que finalment trobes el punt de comoditat als tamborets, però són més còmodes els bancs entapissats. Aquesta zona és el bar.

L'altra sala és el menjador, el restaurant. Taules i cadires d'alçada estàndard, menys rajoles i tubs de roba a les parets recordant l'anterior ofici de l'edifici. Des de les taules es pot veure la cuina i, imagino, ensumar les plats perquè nosaltres vam sopar al bar i arribaven molt bé els olors de la cuina.

El parament de taula està cuidat amb detall i la ceràmica torna a tenir el protagonisme amb plats dissenyats per alguns d'ells com els postres de fartons o el Kit-Kat.

El local és accessible però la zona de barra no té taules baixes així que si tens limitacions greus de mobilitat, millor anar al restaurant.

El lavabo també és accessible.

La carta de La Sastrería

Hi ha dos espais, hi ha dues cartes.

La carta de bar, amb aperitius, tapes i plats a compartir, amb carns, peixos i arrossos ofereix tant l'opció de fer un vermut i tapeo, o un pica-pica, com fer un àpat més estructurat amb entrant, principal i postres.

La carta de restaurant també inclou alguns aperitius i entrants amb opcions de carns i peixos de llotja que s'amplien amb marisc i un menú degustació de sis plats presentat pel cuiner de La Sastrería (el Sergio Giraldo).

La carta de postres es compartida per tots dos espais i inclou els digestius i licors per tancar l'àpat.

La carta de begudes, també compartida per bar i restaurant, a més a més de vins d'aquí i internacionals, conté còctels, destil·lats i licors.

Totes les cartes són visibles amb el QR d'aquesta rajola tan bonica.

Què vam sopar a La Sastrería

En aquest sopar eren un grup de 5, vam reservar via web a la zona de bar després de fer una ullada a les cartes pensant que, per fer un sopar ens aniria més de gust fer una mica de pica-pica en comptes de entaular-nos amb més formalitat.

Just era el 4t dia que La Sastrería havia obert i anàvem preparats per patir i comprendre petites errades d'organització.

Quan vam arribar al local, dos del grup ja estaven a taula amb la cervesa i menjant una anxova López amb llesca de pa torrat així que vam demanar una per cadascú també i begudes mentre que miraven la carta als mòbils.

Entrants
Vam demanar segons gustos, començant per la ensaladilla marina amb cotnes i envinagrats artesans que no estava malament i la croqueta líquida de gamba vermella i el seu coral que estava espectacular.

Ara un plat d'aquells de #punt_IG l'empanadilla de titaina amb broma marina que estava prou bona. El taco d'ànec laqueado a l'estil Pekin amb base de coca dacsa, estava deliciós. Els bunyols de sípia bruta amb allioli suau boníssims també. El trosset negre de carbó és iuca.

Plats
De l'apartat "del atún hasta la aleta" vam demanar el llom de tonyina vermella amb rovell d'ou semicurat, un plat que estava molt bo, acompanyat d'alga blanca (tosaka).

Per a rematar la feina, de l'apartat de "platillos de cuchara y arroces" els homes de la taula no es van poder estar de demanar una ració de cigrons Pedrosillano de llagosta i samfaina que estaven de mort. Però és que també van voler un arròs melós de cranc blau, galeres i carbassa que també era de traca i mocador. Sort que aquest el van demanar per a dos, perquè els cinc de la taula ficàvem cullerada al plat.

Postres
Doncs semblava que no demanaríem res però els formatges by Pedro Sola amb les seves guanicions, que té la parada al Mercat Central de València, eren difícils d'obviar. Vaig demanar mitja però com que havien trigat una mica entre plats, embolics de cerveses oblidades i algun detall de nova obertura, ens vam portar una ració sencera. No van saber dir-nos els diferents formatges però vam identificar els valencians de pañoleta, de cassoleta, tronxon i també hi ha havia un Stilton, amb crema de cacauet, gerds i melmelada de fruits vermells.

Encara que tothom a taula va picar una miqueta dels MEUS formatges no es van estar de demanar els postres record d'infantesa fet d'orxata, fartons i llet merengada i servits en un plat fet a mida i que va agradar molt.

Més van agradar els xurros amb xocolata del barri, coco i sucre. Molt intens amb xocolata negra, xurros molt ben fets i nata suau.

Servit amb sorbet de maduixa, el pastís de formatge amb punt de Stilton estava deliciós també.

Begudes
Unes quantes cerveses Maestra de Mahou, aigua, Coca-Cola i un parell de vins. Bobal Blanco, de Vicente Gandía, D.O. Utiel-Requena, fantàstic vi. Canvi de copes i la següent ampolla va ser un verdejo (a taula tenien una val·lisoletana) del celler Belondrade, Quinta Apolonia.

El compte
Afegint els cafès, (café del tiempo és cafè amb gel) el compte va pujar a gaire bé 48 € per persona. Vam demanar massa... per 30 € es pot fer un bon sopar a la zona del bar.

Resum de La Sastrería

• Dos espais que comparteixen carta de postres i begudes
• Zona de bar, amb tapes, carn, peix i plats de cullera. Taules altes.
• Zona de restaurant, menys tapes però més carn, peix, marisc i un menú degustació. Taules estàndards.
• Personal atent i amable.
• Molt bona cuina, plats molt bons en general.
• Decoració brillant amb rajoles de colors, vaixella molt bonica, peces fetes a mida.
• Música ambiental "disco-maquinera" totalment fora de lloc.
• Preus un pic apujats en relació a la resta dels locals de la zona.

I ara diré els punts que no ens vam agradar tant però que entenc ja que La Satrería va obrir un dimarts i nosaltres vam anar a sopar el divendres, només tres dies després.

• El personal posava de la seva part però va haver errades de caos com oblidar una ronda de cerveses i després portar-la dues vegades.
• No saber el nom o contingut d'alguns plats i haver d'anar a buscar a un company (o cap de sala, no sé...)
• Demanar un vi i que no en quedés...
• Molta calor a la sala als 45 minuts d'arribar.
• Olors que arribaven des de la cuina.
• Música ambiental gens adient, pel meu parer. No contribuïa res al relax ni a que els comensals estiguéssim menys cridaners.
• Algun temps d'espera excessiu entre plat i plat, i ja no parlo de l'ordre d'arribada a taula...

Tot això es pot millorar i segur que ho fan. De fet ja hi posen fil a l'agulla perquè els formatges els van servir en ració sencera i ens van cobrar mitja, ens vam dir que en compensació per l'espera i demés descuits.

En uns mesos tornarem a veure com van les puntades d'aquesta sastreria, segur que ja surten uns repunts ben drets i fermes.