Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xerta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xerta. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de setembre del 2022

VILLA RETIRO, TRADICIÓ I INNOVACIO AMB PRODUCTES LOCALS


Villa Retiro
43592 Xerta
Carrer Camí dels Molins, 2
tel. 977 473 810
Preu orientatiu: 75 €
Menú homenatge: 98 €, maridatge 45 €
Menú més que un homenatge: 125 €, maridatge 65 €
Menú clàssics: 66 €
VEURE a FACEBOOK VEURE a INSTA VEURE la WEB
5,0
5,0 - Cuina i espai excepcionals.





Cuina d'autor, productes de la zona unint tradició i innovació. Bona atenció, entorn idíl·lic. És un 5 estrelles Pepa Pink.
1 estrella Michelin, 1 sol Repsol.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Mitjà (24 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Penja-robes
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Tovallola
Canviador:
Extres:
Higiene dental
Estris d'afaitar
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
QR
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Esdeveniment privats
Escola de cuina
Servei de cangur
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès
Francès

Arribem a Xerta, al sud de Tarragona, a la comarca del Baix Ebre. Una impressionat casa indiana envoltada de jardins i aigua apunta entre les palmeres i un ficus gegant.
Justament al costat, on es situava la cotxera d'aquesta edificació, està el restaurant que anteriorment es deia el Torreó de l'Indià degut a que el propietari de la finca va aconseguir la seva fortuna "fent les Amèriques".

L'entrada des de la planta baixa et guia per unes amples escales de fusta que envolten un profund pou d'aigua i una vegada a dalt, hi ha un menjador a cada costat.

La resta de la descripció del restaurant la podeu trobar al post anterior fent clic aquí: Villa Retiro.

La carta del Villa Retiro

Al front de la cuina està el xef Francesc López, guardonat amb una estrella Michelin i un Sol Repsol i considerat com el millor de les comarques de Tarragona, ocupant els primers llocs del llistat tarragoní a la Guia Gourmand.

Una cuina amb productes locals, amb plats que mantenen la tradició dins de la innovació que imprimeix el xef.

L'oferta es basa en tres menús, dos tipus degustació, el més que un homenatge i el homenatge, de major o menor quantitats de plats i que es poden maridar amb una selecció de vins, i un menú clàssics amb plats que per tradició i demanda de la clientela han passat a tenir aquesta categoria.

El pa s'elabora a les cuines del Villa Retiro i es poden trobar fins a 5 diferents que es serveixen a taula amb un oli d'empeltre.

El celler acull més de 400 vins, donant sempre especial rellevància als més propers.

El restaurant disposa de servei de cangur durant l'àpat.

El menú clàssics

Vam escollir el menú clàssics al que vam afegir una ampolla de l'Indià Blanc.
Ens van servir el pa, en aquesta ocasió de massa mare i de mantega, i ens van servir un raig d'oli en una safata amb una pedra de molí. Molt bonic.

Aperitius
Servits sobre un mapa de les Terres de l'Ebre fet amb Cor-ten, gamba blanca, albergínia, ostra i anguila. Recomanen menjar-lo en aquest ordre per tal de anar pujant la intensitat. Bon començament.

Plats el menú
Musclos i "berberetxos" en escabetx cítric, acompanyat d’un dashi de closca cítric i diferents "encurtits".

Esmorzar de ric, un parmentier de patata trufada, rovell d’ànec del Delta, foie brasejat i cilindre de patata confitada i fregida, tot regat amb reducció de carn. Un plat deliciós.

El plat fort d'arròs melós de vedella i sípia. Amb llengua i tendons de vedella i sípia. Como un mar i muntanya exquisit.

"Tira de Asado" amb ximixurri del Delta. Costella de vedella en dues coccions acompanyada de la versió ebrenca del ximixurri fent homenatge als indians. Amb escuma de julivert i cremes de farigola i coriandre.

Pre-Postres
Un plat fresc de iogurt de roses, fruits vermells i estragó en diferents textures i temperatures.

Postres
La xocolata, com no podia faltar aquest producte d'Amèrica. En crema, en làmina, en gelat, en pols... què bona la xocolata!

Begudes
Aigua i una ampolla de L'Indià Blanc, D.O. Terra Alta. Jo des de fa uns mesos no bec alcohol així que tant em fa el vi que es demani a taula 😅 Al final del dinar vam demanar cafè i infusió que venen acompanyats del carro de mini dolços.
En aquesta ocasió en comptes de venir el carro la nostra cambrera va decidir els dolços que havíem de prendre. Li vaig preguntar si no havia carro de mini dolços i em va dir "sí, son esos", senyalant la safata de la taula. Quan li vaig dir que volia escollir-los jo, que volia un de xocolata negra se li va esborrar el somriure de la cara i va girar cua com si tingues un ressort. Va portar un petit dolç per a mi, sense preguntar a la resta de la taula.

En canvi, la cap de sala, després d'explicar-li que en la visita anterior va venir el carro i que en aquesta no, em va dir que podia acompanyar-la al carro i agafar els que volgués, tot això sense prendre el somriure.

El compte
Afegint el vi i cafès al menú, uns 76 € per cap. Un preu correcte per la cuina i l'espai del que vam gaudir.

Resum del Villa Retiro

  • Local elegant i amb encant.
  • Personal de sala molt professional.
  • Cuina local amb innovació. Estrella Michelin, Sol Repsol.
  • Preu d'acord a la cuina, espai i servei.
  • Reserva per tfn i correu electrònic.

Vam gaudir del dinar gaire bé tant com la vegada anterior. En aquesta vam trobar com un punt millorable la cambrera que estava a la sala. Cridava tant que quan explicava el plat a la taula del costat havíem d'aturar la nostra conversa.
Cridava en castellà, amb mots inventats perquè tampoc era la seva llengua materna i la paraula "endivia" vaig haver-la de deduir.
O fer-li notar que volia alguna cosa i des del mig de sala cridar "dígame, dígame" i així tothom a la sala poder estar al tant de la situació.
I la resposta del "carrito de dulces" va ser molt poc professional.

Sort que el Villa Retiro és també escola i espero que a la propera visita ja estigui en algun altre restaurant cridant en el seu idioma, segur que estarà més còmoda.

diumenge, 16 de juliol del 2017

VILLA RETIRO, UN REGAL PELS CINC SENTITS

Establiment: Villa Retiro
43592 Xerta
Carrer Camí dels Molins, 2
Tfn 977 473 810
Preu orientatiu: 70€
Menú degustació: 68€ + IVA, maridatge opcional
Menú homenatge: 94€ + IVA, maridatge opcional
Menú de l'arròs: 48€ + IVA
Menú executiu: 35€ + IVA

Restaurante Villa Retiro
5,0 - Sublim. Dels de recordar, recomanar i repetir



Cuina d'autor amb productes de la zona. Xef reconegut amb un 1 estrella Michelin des del 2010. Atenció meravellosa, entorn idíl·lic. Per a la Pepa Pink és un 5 estrelles.
1 estrella Michelin, 1 sol Repsol.

LOCAL
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Privat
Espai:
Gran (24 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta, natural
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Tovallola
Canviador:
Extres:
Higiene dental, estris d'afaitar, etc...
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Jornades de l'arròs
IDIOMES
Català
Castellà




Arribem a Xerta, al sud de Tarragona, a la comarca del Baix Ebre. Una impressionat casa indiana envoltada de jardins i aigua apunta entre les palmeres i ficus: és el Hotel Villa Retiro. Justament al costat, on es situava la cotxera d'aquesta edificació, està el restaurant que anteriorment es deia el Torreó de l'Indià ja que el propietari de la finca va aconseguir la seva fortuna "fent les Amèriques"
Al front del restaurant està el xef Francesc López, guardonat amb una estrella Michelin al 2010, posseeix també un Sol Repsol i està considerat com el millor de les comarques de Tarragona ocupant els primers llocs del llistat tarragoní a la Guia Gourmand.
L'entrada des de la planta baixa et guia per unes amples escales de fusta que envolten un profund pou d'aigua i una vegada a dalt, hi ha un menjador a cada costat. La decoració senzilla, elegant, combinant colors clars amb columnes de rasilla vista  i bigues de fusta amb unes taules vestides amb estovalles i vaixella d'acord al nivell del local amb copes Riedel. Per a persones amb mobilitat reduïda hi ha una rampa exterior des de la que se s'accedeix directament a la primera planta. La llum natural que entra pels finestrals és suficient per gaudir d'un dinar i atorga una calidesa a la sala que la fa realment acollidora. Una gran finestra permet veure la cuina on treballa el xef i ajudants de l'escola de cuina que dirigeix en el mateix restaurant. Afegir que el pa que es serveix, cinc tipus diferents, és d'elaboració pròpia.
A l'arribada ens esperava el xef Francesc però nosaltres, que som més parats del que sembla, ens vam limitar a donar-li la mà amb un somriure. Ens van fer seure a la finestra, amb unes vistes del jardí molt plàcides i va començar el menú degustació amb maridatge. Els noms dels plats deixen marge al canvi de l'ingredient principal per qüestions de mercat, suposo. La carta de vins és importat, amb més de mig miler de referències, així que l'opció de maridatge ajuda a no perdre't.
Aperitius Villa Retiro
Va arribar a taula una safata d'acer patinable (Cor-ten) amb la forma del Baix Ebre que portava un musclo sobre una falsa closca, que era wonton; també una sopa amb falsa albergínia; i el mos més memorable, una ostra del Delta amb una deliciosa gelatina de vodka i llimona que feia una combinació perfecta. Un plat amb cornetes del mar, amb romesco i un puré de cigrons (crec recordar) completaven uns entrants maridats amb un D.O. Cava, Parxet Brut Nature que em vaig acabar en un tres i no res.

Festival de colors
Festival cromàtic de verduretes amb puré de fonoll i crema de remolatxa al yuzu, cavalla i botàriga. La gràcia del plat és que porten un tubet morat amb alguna solució salina i al posar-lo al plat, amb l'acidesa del mirim que hi ha, es torna rosa i queda molt de "ooooh!!!!". Les verdures i el peix sobre el llit blanc de fonoll fan un plat de colors molt bonic i que està molt bo. Maridatge amb Modernista Blanc 2014, D.O. Terra Alta que no em va entusiasmar gaire.
Ibèrics i Carbassa
Crema de carbassa amb ceps de temporada, consomé d'ibèric, llardons i cruixent de pernil. Aquest plat es serveix en dos cops. Primer fan una infusió amb closca d'arròs i brou de pernil. El vi maridat és una D.O. Manzanilla,  Lestau Papirusa. I després arriba el plat amb el pernil, els llardons, verduretes i un ou de guatlla. S'afegeix el brou de la infusió i es menja. Mmmm, es menja molt bé!!! La manzanilla, intensa i fresca a la vegada, és molt adient per aquest plat.

Arròs Esperança
Arròs cremos amb clorofil·la d'alfàbrega i estragó, ànec de coll verd i salsa de prunes i panses. També portava un cruixent amb pell de pollastre que no va ser gaire del meu gust. L'arròs, suposo del Delta, sobre un brou de carn i cuit al punt, meravellós. El plat, envoltat de melmelada de pinyons i panses va resultat rodó. Per acompanyar un vi rosat molt agradable, Aurora d'Espiells Rosé, Celler Juvé&Camps, D.O. Penedès que va arrodonir per complert el conjunt.
Peix de Llotja
Segons captures, amb verduretes glacejades i hummus tahini. Aquell dia el peix va ser déntol a la brasa, que estava fet al punt, amb la pell cruixent i acompanyat tal com descriu la carta. Un vi amb denominació austríaca (DAC Veltliner) per acompanyar que va resultar més fàcil beure'l que dir-lo. Schlosskelleri Goblesburg Löss Grüner Veltliner 2016.
Llom de conill
Llom de conill farcit de tomàquet, guarnit amb herbes aromàtiques allioli de codony i cargols dolç-picants. Sort que eren al costat perquè a mi els cargols de terra... i mira que ho intento, però no puc... El vi suggerit va ser un negre D.O. Terra Alta, L'indià Negre Roure, també del celler Pagos de Híbera, que al no ser gaire intens, li va anar molt be a la carn blanca del conill.
Àcids
Passem als postres amb un cilindre de maracujá amb citronel·la i vainilla banyat en mango, gelat de préssec i salsa de iogurt. El plat, amb una estètica acurada, va resultar molt agradable a més de a la vista, també al paladar. Clar que el maridatge amb el Southern Comfort també em va semblar fantàstic. El sommelier ens va explicar que era un whisky fet amb blat de moro, però jo el definiria com un licor perquè no té gust de whisky, és dolç, suau, aromàtic i daurat (com el whisky, això sí). Em va agradar força, fins al punt que ja trobo a faltar una ampolla a casa.
Xocolata. Com no
Pastisset amb mousse, pols de nou Macadàmia, cremós de gianduja, gelat de cacau amb mel i altres delícies. Perfecte pel Santi que és un boig de la xocolata. Fins i tot li vaig donar part del meu plat. No treu això que el plat estigués bo, elaborat i ben presentat. Acabem amb un tercer vi del celler de la Catedral del Vi, el Gamberrillo, una mistela que va acabar d'endolcir la desfilada de plats.
Però encara quedaven els cafès acompanyats dels mini dolços. Ens van acostar un carret per a que agaféssim el que ens vingués de gust i clar, penses, agafo un parell o agafo el que em vingui de gust? Finalment amb 4 o 5 per cap vam mig omplir la safata: els de xocolate pur pel Santi i els de barreja amb llet o altres gustos per a mi. Un cafè deliciós va posar punt i fi a aquest dinar tan fantàstic i al Santi li venia de gust una copa d'aquelles que fa ell de gent del clero o la reialesa i al demanar per algun cardenal o reietó, el sommelier li va dir que li obsequiaria amb una copa de Terry Centenari d'una ampolla dels anys 70 que tenia amagada. El segell de 4 pessetes crec que va fer aparèixer una dona rosa a cavall al cap del Santi...



Vam gaudir del Terry sota l'ombra del ficus que creix sobre el restaurant i l'envaeix amb les seves arrels. Mentrestant, enviarem una foto als nostres amics agraint el dinar que acabarem de gaudir com regal del meu aniversari. Dóna gust fer 50 anys amb amics així. Gràcies! 😘