|
Passatge Domingo, 3 BIS
Tfn 93 250 67 25
Preu orientatiu: 35€ |
Pepito
LOCAL
| |||||
Accés:
Discapacitats
Aparcament:
Difícil
|
Espai:
Gran (80 p)
|
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Bona
|
Mobiliari:
Còmode
Cadires Sofàs |
Neteja_serveis:
Bona
Assecador_mans:
Paper
|
Canviador:
No
Extres:
No
|
PERSONAL
|
CARTA
| ||||
Vestuari:
Uniforme
|
Amabilitat:
Sí
|
Eficàcia:
Sí
|
Presentació:
Moderna, curta
|
Vins:
De la Terra
|
D'altres terres
|
IDIOMES
| |||||
Català
|
Español
|
Sona una música ambiental de fons. Que romàntic!!!
El cap de sala va venir a explicar-nos la carta i les recomanacions que estaven fora, com les cocotxes, però nosaltres vam agafar plats de la carta. Per començar les patates braves, acompanyades d'un allioli de safrà i una salsa amb chipotle. Le patates eren amb tall de grill, amb pell i tot, i les salses estaven molt bones. La chipotle picava una mica, però l'allioli era suau. El vi va ser Les Cousins - Inconscient, D.O. Priorat, molt fàcil de beure i perfecte per carns vermelles. (I aigua, encara que espatlli els camins)
El Santi va demanar un pepito, el Gonzalez, carn acompanyada de patates palla, sobrassada, ou ferrat i tomàquet. La carn estava feta al punt, tendra, i el pa molt bo.
Jo vaig escollir la hamburguesa Lucia de Buey, amb ceba caramel·litzada, bacó, ou ferrat, enciam i salsa barbacoa servida a banda. Quan van venir a prendre nota jo no hi era a taula i no van preguntar el punt per la carn. El Santi tampoc es va adonar de dir res així que la carn va arribar massa feta pel meu gust. La resta estava bé.
Per acabar vam llençar-nos amb dos postres, xocolata en textures i crumble de poma. Deliciosos, però a 6 € cadascú no podíem esperar altre cosa.
El preu al final va sortir per 72€ tot dos, clar que si haguéssim fet com la taula del costat que vam beure un parell de canyes i no van fer postres, per 20€ per cap o menys ho haguéssim liquidat.
Els preus dels plats són correctes, crec que en proporció, apugen massa els vins i els postres.
El lloc ens va agradar, veus molta "gent guapa", però és el que toca en la zona, oi?
I per cert, a la cambrera que finalment ens va atendre, també li quedava molt bé aquell davantal de cuir.







