Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pop a la gallega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pop a la gallega. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de setembre del 2025

O'RETORNIÑO 2, UN GRUP DE CUINA GALLEGA


O'Retorniño 2
08036 Barcelona
Carrer del Comte d'Urgell, 216
tel. 934 10 53 52
Preu orientatiu: 45 €
VEURE a GOOGLE VEURE a FACEBOOK VEURE a INSTA VEURE la WEB
3,5
3,5 - Bona cuina i atenció





Cuina gallega amb marisc i carn. Local accessible i ampli. Molt bona atenció i preus correctes. Són un 3,5 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accessible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran (60 p)
Distribució:
Ampla
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Aire turbo
Canviador:
Sí
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Sí
Eficàcia:
Sí
Presentació:
Tipus llibre
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès


Obert en 2018, O'Retorniño 2 és el darrer, i el més gran, dels 7 restaurants d'una cadena especialitzada en cuina gallega.

Ubicat al costat del Clínic, és un local ampli, accessible, amb decoració senzilla, mobiliari de fusta clara i un mural amb al·lusions al mar i els seus productes. Un restaurant on sentir-se còmode i amb una molt bona atenció.

La carta del O'Retorniño 2

Una carta de cuina gallega on els plats estrella són el pop, les gambes, les cloïsses, el pernil i el braó.
També ofereix arrossos, carns i un gran protagonisme del peix i altres mariscs, amb diferents mides i tipus de mariscades.
Un avantatge del O'Retorniño és poder demanar plats sencers, mig o un quart i ajustar així la quantitat al nombre de comensals.
Les postres són casolanes i no pot faltar la tarta de la abuela o la larpeira.

El celler inclou, com no pot ser d'una altra manera, nombrosos vins gallecs.

Què vam dinar al O'Retorniño 2

En aquest dinar eren 3 persones i vam compartir alguns entrants, perquè l'altra persona volia una cassola de peix i marisc.

Entrants
Els bunyols de bacallà, el plat és de quatre unitats, correctes encara que no vindria malament una mica més de bacallà. De pop amb cachelos vam demanar 1/4, i encara és una ració enorme. Molt bo, tendre i amb patates molt bones.


A la planxa vam demanar les navalles i les gambes vermelles, dos plats que vam gaudir.


La cassola
Pel iaio de la taula, la cassola de peix i marisc. No va poder amb tota i va emportar-se una mica per sopar.

Postres
Un pastís de xocolata i larpeira, un pa de pessic amb xocolata i nata típic de Galícia. Postres casolanes molt bones.


Begudes
Per a beure una ampolla de Señorío de Rubiós, Albariño,  D.O. Rías Baixas, una cervesa, aigua i cafès.

El compte
Amb una mica de pa, uns 48 € per cap. Un preu correcte en global.

Resum del O'Retorniño 2

  • Local còmode, ampli, accessible.
  • Personal de sala molt atent i ràpid.
  • Cuina gallega, mariscades i arrossos.
  • Preu correcte.
  • Reserva per tfn.
Ja havíem estat en altres restaurants del grup i dir que el pop és de qualitat, molt ben fet i saborós.

dimecres, 3 de març del 2021

EL POP

Perdut com una pota de pop en un restaurant modern


D’un temps ençà, la pota de pop s’ha convertit en un plat comú a totes les cartes. Des dels restaurants més senzills als més sofisticats s’ofereix el popular cefalòpode en diverses preparacions.

Quan jo tenia menys edat que ara, els restaurants compraven el pop fresc i havien de seguir tot un ritual per coure’l, escaldar-lo quatre o cinc vegades en una olla de coure ben grossa i després deixar-lo bullir fins el punt de cocció perfecte.
La qual cosa normalment significava que al capdavant dels fogons hi havia una persona coneixedora d’un tipus de cuina que es transmetia de generació en generació.
L'elaboració tradicional era el pop a feira o el pop a la gallega (amb cachelos). Al pop ben cuit, amb sal, oli, pebre vermell i servit sobre una fusta, no li calen gaires filigranes més, si de cas, les patates que acaben de completar un plat excepcional de la cuina gallega.
A la cuina catalana no conec gaire la tradició del pop, més enllà del pop estofat amb patates o guisat al forn amb allioli negat. Aquí crec que som més de treballar el tema del popet!

Però tornem al present, el pop s’ha “democratitzat” ja que ara tothom el pot comprar cuit i envasat al buit. Gràcies a això, el pop s’ha introduït als restaurants moderns, tavernes, gastrobars, gastropubs, gastrotavernes i demés “gastrollocs” i el serveixen com un dels seus plats estrella.

El pop ha passat a formar part de les seves cartes i sempre hi trobem una “interpretació” del tradicional pop a la gallega.
A mi em sembla que en alguns casos aquests plats serveixen per completar la carta amb un plat fàcil d’elaborar donat que ja arriba als restaurants mig preparat.


I sobretot la mítica “pota de pop a la brasa amb parmentier de patata”. Quantes vegades ho hem vist a les cartes?
M’agrada molt el pop i per això el demano molt sovint, però començo a estar una mica cansat de veure’l sempre a les cartes (en molts casos posat amb calçador)

I ara tinc un problema! Em comença a avorrir la pota de tant trobar-la a tot arreu. Amb el que m’agrada el pop!

Herr Karl's Ott

diumenge, 1 d’octubre del 2017

PULPERÍA CAN LAMPAZAS, POP A FEIRA, ARA PER DUPLICAT

Establiment: Pulpería Can Lampazas
08004 Barcelona
Avinguda del Paral·lel, 159
Tfn 938 53 89 79
Preu orientatiu: 36€

Pulpería Can Lampazas
3,0 - Un bon pop i bonic local



Cuina galega, pop, zorza, braó, peixos i carns... Ampli i bonic local, atenció ràpida, preus inflats. Un 3 estrelles Pepa Pink.

LOCAL
Accés:
Accesible
Aparcament:
Zona blava
Espai:
Gran
(100 p)
Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Paper
Canviador:
No
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Sí
Eficàcia:
Sí
Presentació:
Clàssica

Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Ampla carta de licors i espirituosos
IDIOMES
Català
Castellà
Anglès


Aquesta ubicació del Paral·lel va obrir l'agost del 2016 i l'agost d'enguany, 2017, han obert un segon local a prop de la Plaça Francès Macià, amb la mateixa decoració, grandària i, per descomptat, mateixa cuina galega. El local té uns 300 metres quadrats i unes 15 persones treballant, el que garanteix un bon servei, al menys el dia que van anar nosaltres que el local estava estava amb una ocupació del 25% aproximadament. L'entrada és un ampli passadís, on hi ha unes cassoles de coure amb pop bullint, que dóna pas a un enorme menjador amb una cuina vista al fons. Tons marrons i brillants del coure contrasten amb el terra de rajoles "retro" en blanc, negre i blau. Les taules, disposades amb una vaixella de ceràmica de Sargadelos (o tipus) molt bonica (i escantonada) però que deslluïa una mica sobre les estovalles individuals de paper. Bona llum, amplitud, lavabos accessibles a tots tipus de mobilitat i atenció diligent en tot moment. 

La carta inclou plats gallecs com el braó, empanada, cachelos (es serveixen com ració), costella i filet de vedella, pollastre, conill, llobarro, bacallà, lluç... de closca només navalles i petxina variada (zamburiña) i el protagonista: el pop, a feira o a la brasa.
Vam reservar perquè el Ricard havia escrit una ressenya al seu bloc (veure aquí), en teniem ganes de menjar pop i estava amb 30% de descompte amb l'app de El Tenedor.
Ens van seure a una taula molt còmoda i vam demanar una gerra de Ribeiro tèrbol que van portar amb un pa gallec molt bo, en trossos grossos i al preu de 1,90€ per ració.
La nostra tria va ser el pop a feira, sense cachelos, es va semblar massa patata per tot dos sols (segons el que veiem un parell de taules més enllà). El pop estava molt bo, i la ració per a dues persones és correcta. Per a mi, amb un altre tipus d'oli, menys intens, hauria estat millor.
Les petxines variades em van decebre una mica, les esperava més toves i sucoses. Pot ser les meves expectatives eren molt altes o és que recordava les que vaig menjar a Madrid a un restaurant asturià...
Un altre plat que no falta a la cuina gallega és el braó, així que vam demanar braó gallec amb pebrots rostits del Bierzo. La veritat és que la mostra de pebrots que tenia el plat parla per si mateix. 😂Aquesta desena de tires de pebrot (de pot??) no arriba ni a formar un pebrot sencer. La patata per acabar d'omplir el plat està molt bé. En aquell moment ens vam alegrar de no haver demanar la ració de cachelos. El braó, doncs bé.
També vam compartir el plat Can Lampazas, que porta ous de corral, zorza de Lugo (és com un xoriç esbocinat) i patates fregides. Això dels ous ferrats, ja es veu que no està molt aconseguit, rovell massa fet i sense punta torradeta. Una vegada tot barrejat el conjunt del plat està bo, però sense gaire rovell per sucar el pa tant bo que tens a taula.

Per postres vam fer unes filloas, com que no ens acabarem de decidir entre mel i xocolata, ens van oferir molt amablement preparar una de cada i així van arribar. Per a mi delicioses, i això que no sóc de plats molt dolços, però la mel té una dolçor diferent.
El compte, amb el descompte del 30%, va ser d'uns 25€ per cap que en una valoració global està bé. Si hagués pagat els 35€ i escaig la meva valoració hauria baixat perquè, llevat que el local és molt bonic, còmode, que l'atenció és molt correcta, atenta i ràpida en tot moment, els plats que vam demanar són d'elaboració senzilla i matèries primeres no gaire cares. Un dinar amb peix salvatge o filet deu superar els 50€.
Un local enorme que ha de rendibilitzar inversió, i més ara amb el nou al carrer Buenos Aires, que ja opta per les ofertes amb El Tenedor i a mi ja em va bé. M'he quedat amb ganes de tastar l'empanada gallega i un altre platet de pop em menjaria, apartant els trossos més banyats en oli, això sí. Però que quan surtin de les ofertes no sé si estarà al meu llistat de restaurants habituals.