Perdut com una pota de pop en un restaurant modern
D’un temps ençà, la pota de pop s’ha convertit en un plat comú a totes les cartes. Des dels restaurants més senzills als més sofisticats s’ofereix el popular cefalòpode en diverses preparacions.
Quan jo tenia menys edat que ara, els restaurants compraven el pop fresc i havien de seguir tot un ritual per coure’l, escaldar-lo quatre o cinc vegades en una olla de coure ben grossa i després deixar-lo bullir fins el punt de cocció perfecte.
La qual cosa normalment significava que al capdavant dels fogons hi havia una persona coneixedora d’un tipus de cuina que es transmetia de generació en generació.
L'elaboració tradicional era el pop a feira o el pop a la gallega (amb cachelos). Al pop ben cuit, amb sal, oli, pebre vermell i servit sobre una fusta, no li calen gaires filigranes més, si de cas, les patates que acaben de completar un plat excepcional de la cuina gallega.
A la cuina catalana no conec gaire la tradició del pop, més enllà del pop estofat amb patates o guisat al forn amb allioli negat. Aquí crec que som més de treballar el tema del popet!
Però tornem al present, el pop s’ha “democratitzat” ja que ara tothom el pot comprar cuit i envasat al buit.
Gràcies a això, el pop s’ha introduït als restaurants moderns, tavernes, gastrobars, gastropubs, gastrotavernes i demés “gastrollocs” i el serveixen com un dels seus plats estrella.
El pop ha passat a formar part de les seves cartes i sempre hi trobem una “interpretació” del tradicional pop a la gallega.
A mi em sembla que en alguns casos aquests plats serveixen per completar la carta amb un plat fàcil d’elaborar donat que ja arriba als restaurants mig preparat.
I sobretot la mítica “pota de pop a la brasa amb parmentier de patata”. Quantes vegades ho hem vist a les cartes?
M’agrada molt el pop i per això el demano molt sovint, però començo a estar una mica cansat de veure’l sempre a les cartes (en molts casos posat amb calçador)
I ara tinc un problema! Em comença a avorrir la pota de tant trobar-la a tot arreu. Amb el que m’agrada el pop!
Herr Karl's Ott
