Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall d'Aran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall d'Aran. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de desembre del 2023

Resum del 2022 i 2023


Aquests dos anys amb estat complicats per temes de salut (ja controlada), una "jubilació" anticipada i una mudança a Cambrils.
La situació personal ha condicionat les sortides als restaurants, que m'he imposat per seguir escrivint el bloc, però de vegades no tenia ganes de sortir fora de casa.

Ara tot torna a endreçar-se de mica en mica i espero que el 2024 porti al bloc restaurants amb molt bons plats. 😋

De moment us deixo un grapat dels restaurants que m'han deixat molt bon record aquest dos darrers anys.

Petit grapat del 2022


Barcelona
  • Putxinel·lis, una pizzeria amb forn de pedra a Sants, modesta i amb molt bona qualitat, corroborada per amics del barri.
  • Mucho, una pizzeria amb la ma del Jordi Vilà (Alkimia, Al kostat) on no pots deixar de tastar els entrants.
  • Al Marge, restaurant de "cuina amable" s'anomenen ells mateixos. Amable el local, l'atenció, els plats i els preus. M'encanta Badalona!!!
  • Al Kostat, per gaudir dels plats del Jordi Vilà de dilluns a divendres.

Tarragona
  • Merceria 34, un restaurant de platets mediterranis amb fusió d'altres continents. Bona atenció, terrassa, preus ajustats.
  • Villa Retiro, a Xerta, dirigit pel Francesc López, amb Michelin, Repsol i reconeixements, un restaurant memorable pels plats i l'entorn.

Murcia
  • Puerta de Murcia, arroces, carnes a la brasa y platos de la cocina tradicional murciana.
  • Venta el Miedoso, de las pocas que quedan con tradición, venta al público y platos especiales por encargo.

País Valencià
  • El Túnel, cuina tradicional actualitzada, a Xàtiva. Interessants fórmules de menú diari.

Petit grapat del 2023


Madrid
  • Biáng Biáng Bar, unos fideos chinos de la zona de Xi'an, elaborados a mano y con platos especiales de temporada. No dejéis de probar los entrantes. En Chueca.
  • Santa Eulalia Patisserie, auténtica pastelería francesa con croissants, pa au chocolat y pan que son un pecado. Porque en Madrid hay de todo.😝

Barcelona
  • Suculent, per a sucar pa, imprescindible la croqueta d'ànec rostit i el steak tàrtar sobre moll de l'os. Al Raval.
  • Calmista, a Terrassa, una cuina sorprenent amb plats tradicionals i un punt canalla. No deixeu passar els suggeriment de la pisarra. Tant de bo el tingués més a prop de casa.

Lleida
  • Casa Turnay, tot un descobriment on vaig tastar l'olla aranesa. Cuina tradicional a Escunhau, la Vall d'Aran.

Bon any a tothom, salut i peles!

Que el 2024 venga con muchos viajes y restaurantes para todos.

diumenge, 17 de setembre del 2023

TAUÈRNA DE BAUSEN i LA TOMBA DERA TERESA

Miscel·lània: ESPECIAL

Tauèrna de Bausen
25549 Bausen
Carrer Corrales, 2
tel. 676 84 56 66
Preu orientatiu: 25 €
VEURE a GOOGLE VEURE a INSTA
3,0
3,0 -Bonica ubicació.





Per una carretera plena de curves, el que toca en muntanya, vam arribar al poble de Bausen amb la idea de visitar el Bosc de Carlac, una fageda mil·lenaria que puja fins al coret de Pan, des d'on es veu l'Aneto-Maladeta. Però no era un bon dia per a mi, no em vaig trobar amb ànims de caminar 6,5 km amb un desnivell de 350 m.

Ens vam quedar amb la visita de la tomba de la Teresa, que queda sortint del poble pel Carrer Major, a uns 600 m.

El Cementiri dera Teresa

La Teresa i el Sisco es van enamorar i com que eren cosins el mossèn de Bausen els va demanar "la dispensa papal". Els enamorats no la van pagar i el capellà es va negar a casar-los. El Sisco i la Teresa van viure junts, van tenir fills, van ser feliços durant uns anys fins que la Teresa va emmalaltir i va morir amb 33 anys.

Una altra vegada el mossèn va ser intransigent i es va negar a enterrar a la Teresa al cementiri del poble. La resposta dels veïns va ser ràpida i unànime: van crear un cementiri només per la Teresa i van enterrar-la sota una acàcia, al costat del nomenat Mirador dels Enamorats de Bausen.


La Tauèrna de Bausen

El poble, ple de carrerons de pedra i empinats et fan pensar com viurà la gent gran o amb dificultats de mobilitat, té un parell de restaurants, nosaltres vam anar al que es diu Tauèrna de Bausen.

Encara que l'interior es veu molt acollidor per dies d'hivern amb el foc a terra i vistes de la Vall, nosaltres ens vam quedar a la terrassa, que també té boniques vistes.

La carta

La carta de la Tauèrna de Bausen inclou plats típics de la cuina aranesa, amb patés, sopes, estofats, truites de bolets, bones carns i postres casolans.

Què vam dinar a la Tauèrna de Bausen

Després de baixar la rampa, ens vam instal·lar a la terrassa.
Vam demanar truita de trompetes de la mort i paté de la casa. Molt bona la truita, el paté també, llàstima del pa industrial.

De segon vam compartir un entrecot poc fet, acompanyat de patates fregides fetes al moment, que pot ser, a algunes els hi faltava un moment més.

Per postres un pastís tatín casolà, deliciós, al que vaig trobar a faltar una mica de crema de llet, però si mires el costat positiu, menys greix pel cos 😅.

Llavors vaig demanar un got d'aigua de l'aixeta per prendre una medicació i la resposta va ser que no. Que no podien servir aigua de l'aixeta. 😶 Vaig anar al lavabo a agafar jo el got i em van dir que val, que si l'agafava jo era sota la meva responsabilitat i no em podia negar que l'agafés. Vaig flipar. 😯
Tot això en conversa català i el personal responent en castellà. Clar, jo no parlo  aranès.
hfff
El compte
Amb les 3 cerveses i l'aigua amb gas,  el compte va pujar a gairebé 28 € per cap. Un preu que considero ben valia mig got d'aigua en comptes del "chupito" de regal.

Resum de la Tauèrna de Bausen

  • El local amb llar de foc i vistes a la Vall.
  • Personal de sala que ens va atendre castellà.
  • Cuina aranesa, postres casolans.
  • Preu correcte tenim en compte ubicació.
  • Terrassa.
Bausen és una població amb uns 66 empadronats i em va resultar curiós l'atenció en castellà, pot ser parlin més en aranès o francès...

Que no et donin mig got d'aigua, de l'aixeta o d'una ampolla, per prendre una medicació és tenir poca deferència vers al turisme de la zona.

diumenge, 3 de setembre del 2023

CASA TURNAY, CUINA TÍPICA ARANESA


Casa Turnay
25539 Escunhau
Carrèr Sant Sebastià, 2
tel. 973 64 02 92 / 609 35 56 68
Preu orientatiu: 40 €
VEURE a INSTA VEURE la WEB
4,5
4,5 - Cuina tradicional a un bon local.





Cuina tradicional de la Vall d'Aran i cuina catalana a un espai acollidor amb molt bona atenció i preus més que correctes. Són un 4,5 estrelles Pepa Pink.
Solete Repsol (Restaurants menú diari)

LOCAL
Accés:
Esglaons
Aparcament:
Carrer
Espai:
Mitjà (30 p)
Terrassa
Distribució:
Correcta
Il·luminació:
Correcta
Mobiliari:
Cadires
Trona bebè
Neteja serveis:
Bona
Assecador de mans:
Aire
Canviador:
Extres:
No
PERSONAL
CARTA
Vestuari:
Uniforme
Amabilitat:
Eficàcia:
Presentació:
Tipus llibre
Vins i caves:
De la Terra
D'altres terres
Altres:
Per emportar
IDIOMES
Català
Castellà



Casa Turnay es troba a la petita població d'Escunhau, a la Vall d'Aran, molt a prop de Vielha.
Un casa de pedra, amb foc a terra pels dies freds i un vells esquís de fusta penjats a la paret et fan pensar com eren els hiverns fa dos segles.

Estovalles dobles de roba, mobiliari de fusta, rústic, parets amb plantes i estris de forner i de pagès.

A la porta hi ha una petita terrassa molt assolellada.

La carta del Casa Turnay

Una carta de cuina típica aranesa basada en la tradición i els productes de la zona, també plats per emportar i botiga amb melmelades i galetes de la Vall d'Aran.
Oberts al 1977, han estat guardonats amb un Solete Repsol.

Pots gaudir plats com l'olla aranesa, patés o cols farcides típic de la Vall d'Aran amb suggeriments segons temporada de caça i de l'hort.
Acaba amb postres de a cuina catalana i pastissos casolans.

El celler, amb vins d'aquí i champagne del país veí.

Què vam dinar a Casa Turnay

Vam arribar a una taula molt ben parada amb l'oli, l'all, el tomàquet, l'aigua, la sal, el vinagre... Un oli d'arbequina de la Cooperativa Camp de Bovera, Or del Terme que estava espectacular.


Ens vam donar les cartes i explicar els suggeriments del dia. Vam demanar les begudes i ens van portar un platet de paté de la casa amb torradetes. Molt bé aquest aperitivillo!!!

Entrants
El Santi es va demanar l'olla aranesa. Una escudella típica de la zona amb embotits d'allà, patata i pastanaga. Jo vaig optar pel suggeriment de l'amanida de mongetes de l'hort amb tomàquet i pasta i vaig canviar el foie per formatge de Bagergue. Vam gaudir molt de tots dos plats i vam fer intercanvi una mica. A més a més el Santi no poder estar-se de tastar els cargols a l'aranesa, així que va demanar mig plat. Venen amb pernil i tenen un punt picant. Li van agradar molt.




Principals
Un civet de cérvol amb prunes i pastanaga, molt tendre, gustós, es nota la cuina de xup-xup. Un altre plat típic aranès, col farcida i costelles de xai amb patata, carbassó, albergínia i tomàquet. La farsa és similar a la pilota de l'escudella i les costelles, petitones i tendres.


Cafè
No vam demanar postres perquè ja ens havíem passat demanant plats i sort! perquè amb el cafè venien els petits fours, uns pastissets, xocolatina, licor de cassis i ratafia de nous. Tot un festival per acabar un molt bon dinar.

Begudes
Vam beure cervesa en arriar, una ampolla de Bru de Verdú, 2020, D.O. Costers del Segre. Un vi que va acompanyar molt bé el dinar.

El compte
Uns 44 € per cap. Un preu correcte pels plats que va dinar, tant en qualitat com en quantitat. A més a més, amb aigua i pa inclosos, el vam trobar molt bé.

Resum del Casa Turnay

  • Local acollidor, clàssic.
  • Personal de sala molt atent.
  • Cuina tradicional, receptes araneses, productes de la zona.
  • Preu adient al plats i espai.
  • Reserva per tfn.
  • Terrassa petita.
Encara que a la Guia Repsol diu que hi ha menú diari, nosaltres no el vam veure ni el van oferir.
A la web del restaurant, que només està en castellà, hi ha informació per si necessites un taxi. No m'estranya amb les ampolles que et posen per acabar l'àpat! 😅

En resum, molt bona atenció, plats, local i preu, si s'ha de posar un però, accessibilitat i aparcament, res estrany per aquests pobles de muntanya.